Aquest conte és un regal immens on podem percebre com es trenca el silenci sobre el plaer – la sensualitat, el plaer sexual – en la pubertat. Ens fa viatjar per un món on les nenes exploren el seu cos i el seu univers intern des d’un lloc de confiança, curiositat i naturalitat, infinita gratitud a la Montse i a l’Alba per crear aquests espais que fan possible un canvi profund i necessari en la nostra societat.
El plaer infantil és molt diferent del plaer adult
Els infants des que neixen tenen una escolta directa del seu cos, les seves necessitats i allò que els dona plaer, i ho manifesten amb una claredat indiscutible, amb un gran somriure o un plor contundent. En la nostra societat s’ha anat distorsionant aquesta autoescolta, donant-se espais de desconnexió «del sentir profund propi» i de vegades arribar a no saber què dóna plaer.
El plaer en la infància està lligat en el fet de descobrir del cos, a connectar amb la seva força, les sensacions, les diferents sensibilitats en cada part del cos i una font de plaer molt gran és l’afectiva i relacional. Les persones ens construïm en relació, creixem, aprenem, evolucionem en relació. Com a exemple de plaer «en relació», nomenem la seguretat que donen els braços de la mare (o persona que fa la figura materna) quan som bebès, sentir l’escalfor, l’embolcall, el batec del cor, ens dona una referència del nostre cos amb seguretat i estima, i com evoluciona per exemple amb un gronxador en la primera infància, amb la mirada amb distància de la mare.
El plaer adult està condicionat per una visió genitalitzada i centrada en el plaer masculí, llegat del patriarcat. També al treball personal que cada persona fa de la seva vida afectiva i sexual. Pensem que totes les persones necessitem revisar la nostra història sexual, valors relacionals, com gestionem els límits i l’expressió de les nostres necessitats, atès que en general les nostres referències en sexualitat, han sigut molt mancades del que necessitem per tenir una vida sexual adulta sana.
El plaer més enllà de la genitalitat
Des del nostre punt de vista, el plaer no té colors ni formes concretes, i si una connexió directa amb l’escolta del cos i «el sentir propi», un temps de qualitat. Fonts d’inspiració com la natura, les flors són la màxima expressió sexual de la vida en la terra.
El plaer evoluciona igual que les persones, no és igual el plaer d’un infant d’un any que el que més plaer li dona és satisfer les seves necessitats bàsiques i afectives (contacte i contenció afectiva i física, menjar, dormir i evacuar), el d’un infant de tres anys que comença a confiar en les seves capacitats i gaudeix d’enfilar-se pels arbres, córrer, jugar, el d’una persona púber de 12 anys que està «flipant» amb tots els canvis que viu el seu cos i hi ha una sensació de «desubicació», el d’un/a adolescent de 16 anys que té les hormones hiperactives, molta energia i pot experimentar un gran sentir d’obrir i de descobrir noves formes de sentir plaer, o el d’un adult que en plena consciència del seu ser, vol compartir-se amb una altra persona fent diferents pràctiques sexuals…
I sempre, tinguis l’edat que tinguis, perquè es doni el plaer ha d’haver-hi unes condicions de seguretat, respecte i comunicació.
El plaer castrat en la història de les dones, hi ha un biaix de gènere
Des que tinc record, quan era nena, em va arribar amb molta claredat la idea que, «per culpa d’Eva, que va menjar una poma que li venia de gust, les persones vam perdre el cel».
Aquest empremta mostra com la societat patriarcal, castiga a una dona per seguir el seu desig, per voler materialitzar un fet que li dona plaer. Una idea que està en l’inconscient col·lectiu.
Malauradament, la història està plena d’exemples. Les bruixes són un altre, dones que eren lliures, autogestionaven la seva vidai estaven connectades amb el seu plaer, van ser represaliades per ser elles. I la barbàrie continua, situacions molt greus, com les ablacions dels clítoris de milions de nenes africanes i com aquí es talla la vagina de les dones en parir, quan es diu que se’ls hi fa una episiotomia.
Els missatges i exemples de la prohibició del plaer femení estan en totes les històries i cultures del planeta de tots els temps. També pensem que el plaer masculí ha estat permès, però molt desconnectat de l’afectivitat.
Per nosaltres és un moment de parar aquesta barbàrie i obrir noves vies d’expressió de plaer femení, sense por.
El plaer com a font d’aprenentatge
Voler aprendre, créixer i evolucionar és innat a les persones. Aquest esdevenir del creixement pot continuar o no en funció del plaer. Els aprenentatges que incorporem per tota la vida de manera sana, són el que hem fet des del plaer. També recordem els que hem viscut amb malestar o desplaer, però llavors no és un aprenentatge integrat, és resignat, adaptat de l’esforç, l’exigència o el dolor. I aquests no et provoquen desig de repetir, sinó més aviat el contrari.
Si totes les persones tinguéssim l’oportunitat d’aprendre amb plaer, la saviesa del món seria increïble.
Valorem també que el plaer és un dret intrínsec de les persones, que hauria d’estar garantit en tots els espais de la vida.
La Col·lecció Migjorn, Cuidant la Vida
L’edició respectuosa amb l’ambient
Editat per
Associació 9 Món, Acompanyant Migjorn
Col·lecció Migjorn, Cuidant la Vida Gener 2025